4 de novembre de 2008

La crisi dels collons

*Coses que se li ocorren a algú que no sap d'economia*

El govern dels Estats Units destina 700.000 milions de dòlars dels > contribuents per al seu pla de rescat dels bancs. Europa injectarà > altres 1,7 bilions d'euros (al canvi actual, més del triple que els > nord-americans)

1.- El govern dels Estats Units destina 700.000 milions de dòlars dels > contribuents per al seu pla de rescat dels bancs. Europa injectarà > altres 1,7 bilions d'euros per a salvar als bancs privats per a garantir > els préstecs interbancaris. D'aquesta xifra gegantesca, l’estat francès > es compromet a aportar 360.000 milions d'euros, l'equivalent a una > sisena part del seu Producte interior brut (PIB). El govern espanyol ha > destinat també un fons públic per als bancs de 30.000 milions d'euros, > més altres 100.000 milions d'avals. Holanda injecta 200.000 milions > d'euros i el Regne Unit 37.000 milions de lliures. Mentrestant, el > president veneçolà, com és un populista i no un demòcrata responsable, > va concedir 236,7 milions de dòlars per a 1.547 projectes > socio-productius comunitaris.> >

2.- És curiós però el forat deixat pels executius bancaris provoca en > els països rics un desastre major i més car que el deixat per dos > huracans a Cuba. O dit d'una altra manera, probablement mitja dotzena > d'aquests brillants especialistes de Wall Street si els haguessin deixat > solts en la illa haguessin provocat un desastre major que els huracans > Ike i Gustav junts.

3.- Diuen que la crisi és bàsicament de confiança, és a dir, que els > bancs no es fien entre ells i no es presten diners però que, en canvi, > sí es fien de l'Estat. Això confirma que és l'economia pública l'única > que resulta creïble, tangible i real. O potser és la butxaca de milions > de contribuents el que els genera confiança als amos d'aquests bancs

4.- I mentre coneixem aquestes dades de rescats bancaris amb diners > públics, a Munich s'inaugurava, amb gran èxit d'assistència, la Fira de > Milionaris, on vam trobar un telèfon mòbil que es ven per 178.000 euros, > un coixí adornat amb diamants per 300.000 euros, cigars embolicats en > or, l'últim Ferrari, el majordom perfecte, iots, cases de caviar i > xampany... Ens assabentem aquests dies que l'amo de la immobiliària > espanyola Fadesa es va adjudicar al seu compte personal 139 milions > d'euros de l'empresa abans de declarar la suspensió de pagaments, que > els executius de l'asseguradora AIG se’n van anar una setmana de > vacances gastant-se un total de més de 440.000 dòlars allotjant-se en un > hotel de Califòrnia que costa mil dòlars per nit, després de rebre els > 85.000 milions de dòlars del rescat del govern nord-americà. La divisió > asseguradora del desaparegut Fortis, les restes de la qual han estat > comprats a preu de saldo per BNP Paribas, es van gastar 150.000 euros en > un sopar en el prestigiós restaurant Louis XV de l'hotel monegasc Paris > de Montecarlo, el més car de tot el Principat. En realitat, com em va > dir el meu amic Santiago Alba, no sé perquè ens escandalitzem, aquesta > gent sempre es va dedicar a menjar i a beure bé mentre la humanitat es > mor de fam, no hi ha cap novetat.

5.- Una cosa curiosa d'aquest desastre financer és recordar les anàlisis > econòmiques que fins a ara es feien des de l'esquerra d'una banda i els > que ens presentaven els grups econòmics tradicionals. Així, vam trobar > que la moderadora de la taula rodona de Telesur, Arleen Rodríguez, > recordava en un dels seus últims programes que en els esdeveniments > d'economistes sobre globalització a L'Havana, ja el 1999, es parlava que > s'acostava una crisi d'aquest tipus. L'economista d'esquerres espanyol > Juan Torres publicava a primers del 2006 el llibre /Agafa els diners i > corre/, on advertia del model econòmic basat en l'especulació i l'any > passat vam concedir a la Fira del Llibre de L'Havana, el primer premi > /Pensar a contra/ /corrent/ a l'economista cubà Faustino Covarrubias, > que avançava també aquest escenari de crisi.> > Mentrestant, des de l'altre costat, el passat 5 d'abril, el diari El > País titulava /BBVA i el risc veneçolà/. La notícia es feia ressò del > fet que el banc espanyol /BBVA acaba d'advertir sobre la situació > veneçolana en el capítol de riscos de l'informe anual presentat davant > la Comissió del Mercat de Valors d'Estats Units, la SEC, per les seves > sigles en anglès/. Han passat sis mesos i veiem quins advertiments > tenien raó i quins deien estupideses.

6.- Fa uns mesos es parlava de crisis perquè el petroli estava a 145 > dòlars, la qual cosa, indiscutiblement afectava negativament a > l'economia mundial. Avui està a 66 dòlars, i ningú planteja que això és > una bona notícia per a l'economia productiva.

7.- A mi, que no entenc d'economia ni de lleis, em sembla senzill pensar > que si els bancs no estan en condicions per a prestar el servei que > tenien encomanat a causa de la dolenta gestió dels seus directius, el > que s'ha de fer no és donar-los diners perquè segueixin fent el mateix, > sinó crear la corresponent banca pública que els substitueixi. I si > algun banc o entitat financera no està en condicions de complir els > compromisos legals assumits amb algú, persona física o jurídica, el > lògic és iniciar el procés penal contra el responsable oportú, com es fa > en qualsevol altra situació en la qual algú no compleix la seva > responsabilitat contractual. En conclusió, que com jo no sé d'economia, > em limito a donar aquestes informacions i fer aquestes reflexions, per > si algú aconsegueix treure’n algunes conseqüències.> > Pascual Serrano* /”/La Jiribilla/” *(aparegut a /Kaos en la Red/)

*Coordinadora Obrera Sindical*> http://www.sindicat-cos.org/

Cap comentari: